Amèrica

America is the neighbouring village
in Granollers, Ametlla, Borges Blanques,
in Mataró, Morella, Cadaqués,
and in Montuïri eating chocolate.
Enric Casasses

A Nova York hi ha nits en què es conjuren tots els elements i en què lamentes que encara no hagi estat perfeccionat el do de la multiplicitat. La nit de divendres era una d'aquestes nits.

La primera de les cites, a quarts de nou del vespre al Baryshnikov Arts Center –teatre propietat del ballarí rus al barri de Hell's Kitchen—, donava el tret de sortida amb majúscules al Made in CataluNYa (Catalan Culture in New York) d'aquest any. Tot i que el certamen, organitzat per l'Institut Ramon Llull, va començar el set de març, es pot dir que l'acte de divendres –Laurie Anderson, Lou Reed, and Patti Smith reading Catalan poetry–, amb una rèplica l'endemà dissabte, era el cop d'efecte de la vintena llarga d'actes, simposis i espectacles que se celebraran fins al tres de juny en paral·lel a l'exposició Barcelona & Modernity.

Anderson, Reed i Smith es van anar succeint a la lectura d'una acurada selecció a càrrec de Jaume Subirana i Xavier Albertí, que incloïa poemes de Perejaume, Pere Gimferrer, Blai Bonet, Joan Brossa, Maria-Mercè Marçal, Maria Antònia Salvà, Vicent Andrés Estellés, Narcís Comadira, Josep Palau i Fabre, Joan Margarit, Francesc Parcerisas, Miquel Martí i Pol, Enric Casasses, J.V.Foix, Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Josep Carner, Carles Riba, i Miquel Barceló. Anderson va llegir amb el tremp necessari el Manifest Groc de Dalí, Gasch i Montanyà de 1928. Smith va cantussejar Si em vaga... de Carner i va reivindicar la Divisa de Marçal de ser tres voltes rebel. I Reed es va entrebancar amb els topònims d'Amèrica de Casasses (vídeo). Tot, en magnífiques traduccions a l'anglès de Graham Thompson (Perejaume, Barceló), Sam Abrams (Gimferrer, Marçal, Salvà, Comadira, Palau i Fabre, Parcerisas), Christopher Whyte (Bonet, Marçal), David H. Rosenthal (Brossa, Estellés, Martí i Pol, Foix), Anna Crowe (Marçal, Margarit, Casasses), Andrew Langdon-Davies (Dalí-Gasch-Montanyà), Arthur Terry (Ferrater), Magda Bogin (Espriu), Pearse Hutchinson (Carner), i J.L. Gili (Riba), que preserven el ritme dels originals, donant-los nous matisos. La tria de les parelles poeta-rapsode va ser del tot encertada: Marçal per a Smith, Casasses per a Reed, el tour de force d'Anderson amb el Manifest Groc, futurista i trencador.

Després d'una hora d'espectacle i dels bisos de rigor, l'Institut Ramon Llull i l'amfitrió, Mikhail Baryshnikov, van oferir una recepció amb els artistes a l'estudi de la sisena planta del teatre. A mi m'esperava la segona de les cites de la nit, al Radio City Music Hall, i vaig haver de sortir corrents. Però això són posts d'un altre paner.